han fet passar les fàscies de la condició de simple pell separant els òrgans, a la visió d’un segon esquelet estructurant tot el cos, envoltant els músculs, els ossos, les vísceres, el sistemà nerviós… recobrant i mantenint tots els òrgans de la superfície a la profunditat. Un teixit al voltant del qual s’articula tota l'organització de l'ésser viu.

Però aquests descobriments recents no són només estructurals, treuen a la llum la relació entre les fàscies i el dolor, la sensibilitat de les fàscies a l’estrès i també revelen el vincle entre aquest estat d’estrès i els problemes psíquics: tot sofriment psíquic té un impacte sobre el físic i inversament. Gràcies a la capacitat de canviar d'estat (flexible o en tensió) les fàscies semblen ser una de les vies principals de l'expressió de la psique al cos.

Les recerques demostren també que les accions manuals d’algunes teràpies sobre les fàscies permeten tornar-las a un estat més funcional i alleugerir el dolor, alliberar memòries corporals i facilitar al pacient reconnectar-se amb el seu propi cos.

Finalment, les fàscies semblen tenir particularitats desconegudes fins ara, com per exemple la de gaudir d'un moviment rítmic propi, independent del sistema nerviós central.

Benvingudes al món de les Fàscies!